Autoeditores

Laura Alabau

Copia de fotolaura1

Em dic Laura Alabau i sóc de Flaçà. Tinc 25 anys i vaig començar a escriure de manera regular des de fa 8 anys, quan en tenia 17. Quan escric, em sento lliure perquè en aquells moments només existim el bolígraf, el paper i tots els sentiments que puguin sorgir. És el meu moment, i aquest no entén d’hores, ni de minuts ni de segons. Penso que per sobre de tot és vital deixar-nos anar i expressar tot el que sentim. Respecte al meu estil, no soc una poeta que em regeixi per la mètrica i la rima perfecta. Procuro que tingui una sonoritat agradable però no pas calculada al mil·límetre. Sempre ho he fet així perquè d’aquesta manera sento que conservo la sensació de llibertat de la que us parlava. D’altra banda m’agradaria destacar el fet que dins la meva poesia l’element gairebé imprescindible és la LLuna, la qual utilitzo per descriure tot tipus de sentiments.

Copia de Portada blanc i negre

Al meu llibre ” Bocins de Mi” trobareu 50 poemes escrits en català i en castellà. Tot i que sóc catalanoparlant, admiro molt la llengua castellana i m’és més fàcil alhora d’escriure.

Els poemes que hi trobareu, parlen sobretot de sentiments que van des de l’alegria més absoluta fins a una tristesa profunda per una pèrdua o una separació. L’únic que pretenc és fer arribar a la gent els meus sentiments i que es sentin identificats alhora de llegir-los.

Voleu un exemplar del meu llibre ?

El trobareu a les llibreries:

Llibreria- ferreteria 17463 ( Flaçà) – 10 euros

Llibreria Geli (Girona)- 12 euros

Si vols te l’enviem a casa,  laura_23_91@hotmail.com , indicant nom i adreça complerta .

 

 

 “Soledad de noche y día” publicat el 2015.

Portada Autoedición Soledad de noche y dia, 1pdf

Han passat quasi dos anys i mig del meu primer llibre “ Bocins de mi” i la sensació de poder fer un segon llibre és increïblement extraordinària.

En aquest segon llibre hi trobareu 100 poemes escrits en dies i nits plenes de soledat, trobant a faltar escalfor i tot el que comporta. Aquesta època que se m’ha concedit, m’ha servit per saber què vull i cap a on vull anar. He fet un viatge de retrospecció dins meu, cap a mi mateixa i això es veu reflectit en els meus poemes, que parlen d’amors i desamors, d’històries que m’apareixen al cap i que neixen a partir del res i alhora del tot.

Qualsevol persona i moment poden forjar dins meu un relat prou important com per transmetre’l.

En aquest llibre, intento plasmar tot el que sento a cada moment però sense perdre l’essència del primer. La Lluna torna a ser un element imprescindible que surt a la gran majoria de poemes amb diferents formes. També hi ha poemes que estan explícitament dedicats a ella.

A més a més, també n’hi dedicats o basats en els grans mestres i artistes que m’inspiren, com Antonio Machado o José Ángel Buesa. Vull destacar la importància del poema “Regálame esa melodia” inspirat en la famosa cançó Entre dos aguas, de Paco de Lucía.

Per acabar haig de dir que aquest llibre està dedicat al meu Avi, que em va deixar fa 6 mesos i que malgrat el temps, el continuo sentint. No tinc cap dubte que sigui on sigui, estarà orgullós de mi.

Atenció , darreres noticies !

” Delirios de piel” propera publicació del 2017.

portada para web

Després de dos anys, un cop més em torno a embarcar en un viatge amb la meva ploma d’acompanyant per presentar el meu nou llibre titulat “Delirios de Piel”. Tanco doncs, un trilogia que desitjo que sigui el pròleg de la meva pròpia historia en el complex món de l’escriptura.

Aquesta vegada però, m’he atrevit amb la prosa, sense abandonar la meva adorada poesia.  El llibre, combina reflexions, poemes i petites històries que han nascut al pit per homenatjarno tant sols als protagonistes dels meus textos sinó al moment en el qual visc. És un llibre molt menys dramàtic que els dos anteriors, però no per això menys intens.

Les persones estem configurades a partir de la gent que ens envolta i de les experiències que hem viscut. La manera amb la qual les encaixem és la clau que obrirà les portes de les noves cares de la nostra personalitat.

Avui, aquí i ara, sento que sóc una privilegiada. Puc dir,vessant d’orgull que tinc totes les persones que vull tenir al meu costat. Són persones amb les que connecto fins a límits inexplorats, a les que aprecio i sense les quals jo, no seria jo, amb tots els avantatges i inconvenients que això implica.

Aquest llibre doncs, és més seu que meu, perquè sense els moments que compartim, sense la complicitat que va creixent i sense els cafès que fem a mitja tarda enmig de confessions aquest llibre no tindria vida.

Són els meus imprescindibles, són aquestes les persones que em fan delirar ja que quan penso que el sentiment és recíproc i que compten amb mi per anar creixent junts, caic en una dolça bogeria que m’atrapa i de la qual no vull sortir.

Aquestes paraules doncs, són pels meus pares,  per la meva germana, per la meva parella i per tots aquells que pensin que en l’expressió amics de veritat, de veritat sobra.